Auxiliar de funcions
Obre l'Auxiliar de funcions, que us ajuda a crear fórmules de manera interactiva. Abans d'iniciar l'auxiliar, seleccioneu una cel·la o un interval de cel·les del full actual per determinar la posició en què s'inserirà la fórmula.
Us podeu baixar l'especificació ODFF (OpenDocument Format Formula) completa des del lloc web d'OASIS.
L'Auxiliar de funcions té dues pestanyes: la pestanya Funcions s'utilitza per crear fórmules i la pestanya Estructura permet comprovar la construcció de les fórmules.
Pestanya de funcions
Cerca
Search for a part of the function name.
Categoria
Enumera les categories a les quals estan assignades les diverses funcions. Seleccioneu una categoria per a visualitzar les funcions adequades en el camp de llista que apareix a sota. Seleccioneu «Totes» per a visualitzar totes les funcions per ordre alfabètic, independentment de la categoria a la qual pertanyin. «Utilitzat per darrer cop» mostra les últimes funcions que heu fet servir.
Podeu explorar la llista de categories i de funcions sencera.
Funció
Mostra les funcions que s'han trobat a la categoria seleccionada. Feu doble clic per a seleccionar una funció. Un sol clic mostra una descripció curta de la funció.
Matriu
Indica que la funció seleccionada s'ha d'inserir en l'interval de cel·les seleccionat com una fórmula matricial. Les fórmules matricials s'apliquen a diverses cel·les. Cada cel·la de la matriu conté la fórmula, no com a còpia sinó com una fórmula comuna que comparteixen totes les cel·les de la matriu.
L'opció Matriu és idèntica a l'ordre OrdreCtrl+Maj+Retorn, que s'utilitza per introduir fórmules en el full i confirmar-les. La fórmula s'insereix com una fórmula matricial que s'indica mitjançant dos claus { }.
La mida màxima d'un interval matricial és de 128 per 128 cel·les.
Camps d'entrada d'arguments
Quan feu doble clic en una funció, apareixen els camps d'entrada d'arguments a la part dreta del diàleg. Per seleccionar una referència de cel·la com a argument, feu clic a la cel·la directament o arrossegueu l'interval en el full mentre manteniu premut el botó del ratolí. També podeu introduir valors numèrics o d'altres tipus, o bé referències, directament en els camps corresponents del diàleg. Quan utilitzeu les entrades de data, assegureu-vos d'utilitzar el format correcte. Feu clic a D'acord per inserir el resultat en el full de càlcul.
Resultat de la funció
Quan introduïu els arguments a la funció, se'n calcula el resultat. Aquesta previsualització us informa si el càlcul es pot fer amb els arguments que s'han indicat. Si els arguments generen un error, es mostra un codi d'error.
Els arguments obligatoris s'indiquen mitjançant noms en negreta.
f(x) (segons quina sigui la funció seleccionada)
Permet accedir a un nivell subordinat de l'Auxiliar de funcions per a incrustar una altra funció dins de la funció, en lloc d'incrustar-hi un valor o una referència.
Argument/Paràmetre/Referència de cel·la (segons la funció seleccionada)
El nombre de camps de text visibles depèn de la funció. Introduïu els arguments directament en els camps d'argument o feu clic en una cel·la de la taula.
Resultat
Mostra el resultat del càlcul o un missatge d'error.
Fórmula
Mostra la fórmula que s'ha creat. Escriviu les entrades directament o creeu la fórmula amb l'ajuda de l'auxiliar.
Enrere
Moves the focus back through the formula components, marking them as it does so.
Per seleccionar una única funció d'una fórmula complexa que consta de diverses funcions, feu doble clic a la funció a la finestra de fórmules.
Següent
Avança entre els elements que componen la fórmula en la finestra de fórmula. Aquest botó també es pot utilitzar per a assignar funcions a la fórmula. Si seleccioneu una funció i feu clic al botó Següent, la selecció apareix a la finestra de fórmula.
Feu doble clic en una funció a la finestra de selecció per transferir-la a la finestra de fórmules.
D'acord
Finalitza l'Auxiliar de fórmules i transfereix la fórmula a les cel·les seleccionades.
Cancel·la
Tanca el diàleg sense implementar la fórmula.
Pestanya d'estructura
En aquesta pàgina podeu visualitzar l'estructura de la funció.
Si inicieu l'Auxiliar de funcions mentre el cursor de cel·la està situat en una cel·la que ja conté una funció, s'obre la pestanya Estructura i mostra la composició de la fórmula actual.
Estructura
Mostra una representació jeràrquica de la funció actual. Per a mostrar els arguments o amagar-los, feu clic en el signe de suma (+) o resta (−) que hi ha al davant.
Els punts blaus indiquen els arguments que s'han introduït correctament; els punts vermells representen tipus de dades incorrectes. Per exemple, si la funció SUMA conté un argument de text, aquest argument apareixerà en vermell perquè la funció SUMA només admet entrades numèriques.